La teta asustada és la segona producció de Claudia Llosa, directora peruana que va debutar el 2006 amb la coproducció espanyola-peruana Madeinusa. La teta asustada, estrenada el 2009 al Festival Internacional de Cine de Berlín, ja ha rebut diversos premis internacionals, entre els quals es troba l'Ós d'Or.
La trama se centra en el personatge de Fausta, una jove peruana que viu amb el seu oncle. Fausta pateix una malaltia anomenada “la teta asustada”, que troba el seu origen en les dones maltractades durant l’època del terrorisme al Perú. Les que eren violades durant l’embaràs perdien l'ànima, i transmetien el seu terror als nadons a través de la llet. Aquest pànic que la protagonista porta dins l’aïlla totalment dels altres i la fa tenir por davant de determinats sentiments. Així doncs, a l'hora de determinar un tema principal, podem dir que La teta asustada tracta sobretot la manera com els traumes i les emocions es transmeten de generació en generació.
El film es caracteritza per un ritme lent, encara que és el més adequat per la sensació de tancament i angoixa que es pretén transmetre. L’argument no es desenvolupa d’una manera clara i definida, ja que passen poques coses, encara que significatives. Això fa que el tema resulti ambigu i difícil d’identificar.
Respecte a la fotografia, el fet que aquesta sigui molt treballada té un doble efecte: d'una banda trobem una gran preocupació pel punt de vista estètic; de l’altra, cada imatge és significativa i procura transmetre sensacions a l'espectador.
Malgrat tot això, l’ambient que predomina a la pel·lícula és tan opressiu i tan angoixant que fa inevitable despertar certa incomoditat. És evident que això és voluntari i es fa amb la intenció d'acostar el públic als sentiments Fausta, però és precisament la sensació d'estranyesa que envolta cada escena el que fa difícil connectar-hi.
Títol: La teta asustada
Any: 2009
País: Perú-Espanya
Directora: Claudia Llosa
Repartiment: Magaly Solier, Susi Sánchez, Efraín Solís, Marino Ballón, Antolín Prieto
