Com cada any, el passat 23 d’abril Barcelona es va omplir de llibres i roses per celebrar una nova diada de Sant Jordi. Tot i que la previsió meteorològica era de pluja, la gent va sortir al carrer sense dubtar-ho i va omplir la Rambla de dalt a baix.
En un dia que va transcórrer sense incidents ni gaire pluja (només una mica i cap al vespre), Barcelona estava plena a vessar de llibres, roses i curiosos de tota mena. És cert que les novetats literàries eren gairebé les mateixes de sempre, encara que els autors i els títols fossin diferents. És cert que cada vegada s’estilen roses més inusuals però no per això més boniques (com és el cas de les multicolor, que com a mínim es poden qualificar de kitsch). És cert que, tot i que és agradable veure com la gent es passeja, s’agraeix poder anar caminant sense haver d’esmunyir-se i demanar perdó pels cops de colze. Però Sant Jordi és Sant Jordi; s’hi respira un ambient especial i sempre hi ha petites anècdotes a recordar.
En una de les parades de la rambla, per exemple, es podia veure des de lluny un cartell on hi havia escrit L’home que ho firma tot. Just a sota, assegut en una cadira de fusta, un homenet d’edat avançada acompanyat d’un barret negre i una targeta identificadora on deia servei de firmes esperava amb un bolígraf a la mà i un somriure cordial. Aquells que anaven a demanar-li una signatura marxaven amb un poema personalitzat i molt bon humor, perquè l’home que ho firma tot els havia estat explicant acudits mentre escrivia.
També va ser curiós observar com evolucionava la manera de vendre les roses a mesura que s’acabava el dia. A mitja tarda, grup d’adolescents demanava amb un megàfon i d’esquena a la gent que compressin roses, “Si us plau. És per una bona causa”. Al vespre, ells mateixos perseguien els homes amb aspecte de pares de família mentre tocaven la guitarra i cantaven “Compri una rosa, compri una rosa per a la seva esposa!”.
I sempre queden coses a explicar. Els llibres en blanc que podien servir com a llibreta que venien en una parada, els venedors que saltaven davant les noies i els deien “A nosaltres també ens podeu regalar una rosa, tenim sentiments”, el munt de lletres retallades i escampades per terra en una part del Passeig de Gràcia. Tots els detalls fan cada Sant Jordi diferent i especial.
En un dia que va transcórrer sense incidents ni gaire pluja (només una mica i cap al vespre), Barcelona estava plena a vessar de llibres, roses i curiosos de tota mena. És cert que les novetats literàries eren gairebé les mateixes de sempre, encara que els autors i els títols fossin diferents. És cert que cada vegada s’estilen roses més inusuals però no per això més boniques (com és el cas de les multicolor, que com a mínim es poden qualificar de kitsch). És cert que, tot i que és agradable veure com la gent es passeja, s’agraeix poder anar caminant sense haver d’esmunyir-se i demanar perdó pels cops de colze. Però Sant Jordi és Sant Jordi; s’hi respira un ambient especial i sempre hi ha petites anècdotes a recordar.
En una de les parades de la rambla, per exemple, es podia veure des de lluny un cartell on hi havia escrit L’home que ho firma tot. Just a sota, assegut en una cadira de fusta, un homenet d’edat avançada acompanyat d’un barret negre i una targeta identificadora on deia servei de firmes esperava amb un bolígraf a la mà i un somriure cordial. Aquells que anaven a demanar-li una signatura marxaven amb un poema personalitzat i molt bon humor, perquè l’home que ho firma tot els havia estat explicant acudits mentre escrivia.
També va ser curiós observar com evolucionava la manera de vendre les roses a mesura que s’acabava el dia. A mitja tarda, grup d’adolescents demanava amb un megàfon i d’esquena a la gent que compressin roses, “Si us plau. És per una bona causa”. Al vespre, ells mateixos perseguien els homes amb aspecte de pares de família mentre tocaven la guitarra i cantaven “Compri una rosa, compri una rosa per a la seva esposa!”.
I sempre queden coses a explicar. Els llibres en blanc que podien servir com a llibreta que venien en una parada, els venedors que saltaven davant les noies i els deien “A nosaltres també ens podeu regalar una rosa, tenim sentiments”, el munt de lletres retallades i escampades per terra en una part del Passeig de Gràcia. Tots els detalls fan cada Sant Jordi diferent i especial.
