Sant Jordi a Barcelona

Com cada any, el passat 23 d’abril Barcelona es va omplir de llibres i roses per celebrar una nova diada de Sant Jordi. Tot i que la previsió meteorològica era de pluja, la gent va sortir al carrer sense dubtar-ho i va omplir la Rambla de dalt a baix.

En un dia que va transcórrer sense incidents ni gaire pluja (només una mica i cap al vespre), Barcelona estava plena a vessar de llibres, roses i curiosos de tota mena. És cert que les novetats literàries eren gairebé les mateixes de sempre, encara que els autors i els títols fossin diferents. És cert que cada vegada s’estilen roses més inusuals però no per això més boniques (com és el cas de les multicolor, que com a mínim es poden qualificar de kitsch). És cert que, tot i que és agradable veure com la gent es passeja, s’agraeix poder anar caminant sense haver d’esmunyir-se i demanar perdó pels cops de colze. Però Sant Jordi és Sant Jordi; s’hi respira un ambient especial i sempre hi ha petites anècdotes a recordar.

En una de les parades de la rambla, per exemple, es podia veure des de lluny un cartell on hi havia escrit L’home que ho firma tot. Just a sota, assegut en una cadira de fusta, un homenet d’edat avançada acompanyat d’un barret negre i una targeta identificadora on deia servei de firmes esperava amb un bolígraf a la mà i un somriure cordial. Aquells que anaven a demanar-li una signatura marxaven amb un poema personalitzat i molt bon humor, perquè l’home que ho firma tot els havia estat explicant acudits mentre escrivia.

També va ser curiós observar com evolucionava la manera de vendre les roses a mesura que s’acabava el dia. A mitja tarda, grup d’adolescents demanava amb un megàfon i d’esquena a la gent que compressin roses, “Si us plau. És per una bona causa”. Al vespre, ells mateixos perseguien els homes amb aspecte de pares de família mentre tocaven la guitarra i cantaven “Compri una rosa, compri una rosa per a la seva esposa!”.

I sempre queden coses a explicar. Els llibres en blanc que podien servir com a llibreta que venien en una parada, els venedors que saltaven davant les noies i els deien “A nosaltres també ens podeu regalar una rosa, tenim sentiments”, el munt de lletres retallades i escampades per terra en una part del Passeig de Gràcia. Tots els detalls fan cada Sant Jordi diferent i especial.

Quan manen les dones

Està clar que les dones tenen una concepció de poder diferent a la dels homes. Tot i que encara hi ha molta desigualtat al món laboral entre els dos sexes, el sexe femení està agafant cada vegada més importància en la jerarquia empresarial i política.

Per començar, a les dones no els sol ser tan fàcil assolir càrrecs amb rellevància. Però això no s’acaba aquí. Un cop han aconseguit arribar-hi les dificultats continuen essent presents, i fan que hagin d’esforçar-se molt més a l’hora de treballar.

El sexe femení viu pensant en la següent etapa de la vida, en allò que vindrà a curt termini; a l’hora de fer inversions encarades a un futur reflexiona molt més que els homes, i no se la juga si no n’està convençuda. El fet que les dones visquin d’una manera més familiar la seva vida fa que no necessitin un triomf reconegut externament per sentir-se satisfetes amb elles mateixes. Els homes, en canvi, són més impulsius; només se senten realitzats personalment si aconsegueixen tenir un bon lloc de treball i ser admirat per això.

A l’hora de comunicar, les dones són més receptives quan es tracta d’escoltar els problemes de l’altra gent, i els homes només es preocupen pels seus. Per tant, podríem dir que les dones tenen una política social que apliquen en tots els àmbits de poder on es troben.

Per acabar, les dones tenen una fortalesa interior, diferent a la masculina, l’exterior. Gràcies a això tenen més motivació a l’hora de treballar, així com dedicació, convenciment i interès. Aquests són uns criteris, creiem, que s’haurien d’aplicar tots els membres de poder de les empreses. Potser aleshores les coses canviarien de veritat.