Està clar que les dones tenen una concepció de poder diferent a la dels homes. Tot i que encara hi ha molta desigualtat al món laboral entre els dos sexes, el sexe femení està agafant cada vegada més importància en la jerarquia empresarial i política.
Per començar, a les dones no els sol ser tan fàcil assolir càrrecs amb rellevància. Però això no s’acaba aquí. Un cop han aconseguit arribar-hi les dificultats continuen essent presents, i fan que hagin d’esforçar-se molt més a l’hora de treballar.
El sexe femení viu pensant en la següent etapa de la vida, en allò que vindrà a curt termini; a l’hora de fer inversions encarades a un futur reflexiona molt més que els homes, i no se la juga si no n’està convençuda. El fet que les dones visquin d’una manera més familiar la seva vida fa que no necessitin un triomf reconegut externament per sentir-se satisfetes amb elles mateixes. Els homes, en canvi, són més impulsius; només se senten realitzats personalment si aconsegueixen tenir un bon lloc de treball i ser admirat per això.
A l’hora de comunicar, les dones són més receptives quan es tracta d’escoltar els problemes de l’altra gent, i els homes només es preocupen pels seus. Per tant, podríem dir que les dones tenen una política social que apliquen en tots els àmbits de poder on es troben.
Per acabar, les dones tenen una fortalesa interior, diferent a la masculina, l’exterior. Gràcies a això tenen més motivació a l’hora de treballar, així com dedicació, convenciment i interès. Aquests són uns criteris, creiem, que s’haurien d’aplicar tots els membres de poder de les empreses. Potser aleshores les coses canviarien de veritat.
Per començar, a les dones no els sol ser tan fàcil assolir càrrecs amb rellevància. Però això no s’acaba aquí. Un cop han aconseguit arribar-hi les dificultats continuen essent presents, i fan que hagin d’esforçar-se molt més a l’hora de treballar.
El sexe femení viu pensant en la següent etapa de la vida, en allò que vindrà a curt termini; a l’hora de fer inversions encarades a un futur reflexiona molt més que els homes, i no se la juga si no n’està convençuda. El fet que les dones visquin d’una manera més familiar la seva vida fa que no necessitin un triomf reconegut externament per sentir-se satisfetes amb elles mateixes. Els homes, en canvi, són més impulsius; només se senten realitzats personalment si aconsegueixen tenir un bon lloc de treball i ser admirat per això.
A l’hora de comunicar, les dones són més receptives quan es tracta d’escoltar els problemes de l’altra gent, i els homes només es preocupen pels seus. Per tant, podríem dir que les dones tenen una política social que apliquen en tots els àmbits de poder on es troben.
Per acabar, les dones tenen una fortalesa interior, diferent a la masculina, l’exterior. Gràcies a això tenen més motivació a l’hora de treballar, així com dedicació, convenciment i interès. Aquests són uns criteris, creiem, que s’haurien d’aplicar tots els membres de poder de les empreses. Potser aleshores les coses canviarien de veritat.
el dia que deixarem de parlar de les diferències, aquell dia y no abans, em sentiré tranquila en un mon ple de crueltats cap a la dona...parlem de la dona europea i les seves dificultats en la escalada profesional, però això es pecata minuta si dirigim la mirada a les cultures musulmanes...als paisos sudamericans...queda tant per fer...
ResponderEliminar